La part positiva de dormir tan malament a un lloc és que no costa gaire decidir de marxar-ne. Així doncs, a les sis ja estava fora de la ciutat sense veure-m'hi gens. Cada cotxe que passava em descobria un camí que fins llavors només imaginava o intuïa. La carretera s'ha anat enfilant i quan el sol ha tret el nas per darrere les muntanyes he pogut gaudir de les vistes de la ciutat des d'una perspectiva privilegiada.
Ja a les set passades he passat prop d'urna discoteca i aquell grup de gent que se'ls ha de fer fora i segueixen la festa a l'aparcament eren allà, dient burrades i llançant-me alguna gràcia. Igual, igual que en el Menfis i Silenci. La ruta seguia agafant alçada, cada vegada amb més pendent fins que, tot d'una, en sortir d'un revol tancat s'ha fet la llum. El mar al fons emmarcat per una vall seca i plagada d'arbustos i a la costa, una taca blanca. No, moltes taques blanques... Hivernacles!
Uns quants pobles de mar i urbanitzacions turístiques més enllà he arribat a Mojacar Playa. He enviat totes les forces que em quedaven a les cames i he intentat oblidar-me del sol mentre escalava la carretera fins a Mojacar Pueblo. Fins i tot m'he saltat la font publica que estava anunciada tres vegades al llarg de la pujada, per poder arribar a descansar un cop a dalt de tot. Ha estat dur, però al final la plaça no se m'ha pogut escapar més i l'he atrapada. Un banc a l'ombra, m'he tret casc i guants i m'hi he abandonat. No sé pas que mira la gent ;) que tinc mones a la cara?
Ja a les set passades he passat prop d'urna discoteca i aquell grup de gent que se'ls ha de fer fora i segueixen la festa a l'aparcament eren allà, dient burrades i llançant-me alguna gràcia. Igual, igual que en el Menfis i Silenci. La ruta seguia agafant alçada, cada vegada amb més pendent fins que, tot d'una, en sortir d'un revol tancat s'ha fet la llum. El mar al fons emmarcat per una vall seca i plagada d'arbustos i a la costa, una taca blanca. No, moltes taques blanques... Hivernacles!
Al cap d'urna estona m'ha passat un grup de ciclistes i un d'elles s'ha interessat per cap a on anava. Li he dit que el pla era arribar a fer nit a Mojacar i ell m'ha demanat si hi contava anar per interior o per la costa.
Per la costa -li he dit- i ell m'ha somrigut i m'ha dit que així aniria com ells, per les antenes i m'ha senyalat, tot pedalant, una carretera que pujava dreta per la muntanya que teníem al davant i no massa a prop. Els he deixat tirar sense intenció de seguir-los el ritme i he parat en una benzinera a reomplir els bidons.
La pujada ho tenia tot, pendents, curses, sol, SOL, hivernacles i més Sol. A mitja pujada ells ja tornaven i tots m'han animat molt en creuar-se amb mi altra vegada. Un cop a dalt al coll he fet una micro parada per capturar el paisatge de l'entorn i m'he tirat muntanya avall.
Uns quants pobles de mar i urbanitzacions turístiques més enllà he arribat a Mojacar Playa. He enviat totes les forces que em quedaven a les cames i he intentat oblidar-me del sol mentre escalava la carretera fins a Mojacar Pueblo. Fins i tot m'he saltat la font publica que estava anunciada tres vegades al llarg de la pujada, per poder arribar a descansar un cop a dalt de tot. Ha estat dur, però al final la plaça no se m'ha pogut escapar més i l'he atrapada. Un banc a l'ombra, m'he tret casc i guants i m'hi he abandonat. No sé pas que mira la gent ;) que tinc mones a la cara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada