M'he relaxat, al veure que l'etapa d'avui no arribava als cent quilòmetres m'he relaxat. I és que he passat una nit d'insomni, dormint sota teulada feia una calor infernal. A la tercera o quarta dutxa de la nit he decidit no eixugar-me i posar la tovallola sobre el llit i jo a sobre. És llavors quan he quedat rendit, el cos ha pres possessió de les meves accions i no m'ha deixat llevar-me fins les nou, passades, del matí.
Fins a Motril ha estat una passejada. Sota un sol ben alt he escalat fins a una església i he seguit fins al jardinet de darrere on he descansat a l'ombra i he aprofitat per trucar a família i socis. Un cop actualitzades les dades de la vida qüotidiana a Manresahe baixat a la caça de menjar i he acabat comprant mig pollastre a l'ast i una barra de pa que m'els he menjat, amb els dits, en un parc botànic allà mateix sota l'esglesia. Ja ben tip i satisfet m'he apropat a l'estany a rentar la forquilla, se m'ha escapat dels dits i ha caigut a l'aigua. He actuat amb rapidesa i he aconseguit recuperar-la per uns segons perquè llavors m'ha tornat a relliscar d'entre els dits i, aquesta vegada, només he estat a temp a veurà-la relliscar estany avall fins a perdre-la de vista.
Abans de sortir de Motril el camí ja s'enfilava. Un bon port de muntanya i jo digerint el pollastre. Al creuar el túnel tot ha canviat. El paisatge s'ha tornat verd de cop i la carretera fa pendent cap avall. El verd ha seguit per quedar-se, però la baixada ha donat lloc a una pujada eterna i constant. Alguna baixada hi ha, però de seguida passa a formar part del record per arribar a l'oblit mentre la pujada segueix ben present. Per sort és la vall per on baixa l'aigua de Lanjaron i a cada poble hi ha una font d'aigua bona i fresca. Qualitats que, per la costa, estaven minvant per moments.
En una d'aquestes pujades les forces m'han abandonat. La carretera seguia pujant fins a una corba on no arribava mai. Al girar ha arribat la mala notícia. Carretera tallada! Les úniques opcional eren seguir per autovia on està prohibit circular en bicicleta o un camí de carro amb una tanca oberta que ha acabat sent l'entrada a una perdrera. En entrornar-me'n i plantejar-me d'atacar l'autovia un veí m'ha indicat que era només el principi de la carretera que estava tallat i que amb la bici no tindria cap problema en passar pel costat i seguir uns metres més endavant.
Un cop passat el trencall de Lanjaron i, sobretot, al passar el següent port de muntanya l'aigua ha canviat, però ja baixava tot dret fins a Granada i al sol ja no li quedava gaire energia.
He arribat tard, tardíssim. La oficina de turisme ja havien tancat, però amb un parell de cerques a Internet des del mòbil ja he tingut reserva a un hostel. Ja només ha fet falta programar el GPS i empènyer la bici pels carrers empedrats i drets fins arribar a la dutxa esperada.
