Corre, dutxa't i afanya't que ens n'anem de concert aquesta nit- em van dir les noies. Bé, segur que ho estic exagerant, però després de tot el dia fent la meva amb tranquil·litat m'he sentit una mica així. No és pas negatiu, eh! Que a mi m'agrada molt fer coses i mentre el cos aguanti allà em tindreu, al peu del canó.
Una d'elles ha preparat entrepans mentre l'altar intentava fer quelcom de feina de la universitat i quan hem tingut el vistiplau d'una amiga seva hem baixat a agafar el cotxe i Torrent hi falta gent. Al poble de la perifèria de València hi hem arribat mig per intuïció, mig per indicacions del meu GPS. Un cop allà hem demanat a una parella com arribar a la plaça del concert i de seguida ens hem adonat que tothom al nostre voltant eren txonis i croissants. El concert no ha estat catalanista, però sí que era l'únic acte de festes de Torrent en català, o en Iber com s'han esforçat a remarcar tant el presentador com els primer dels cantants. Nosaltres, o elles, anàvem a veure el segon i aguantar aquest tal Hugo Mas els feia mandra. Hem demanat unes barres, menjat els entrepans i picat una mica de coca. Com a cantant m'ha sorprès gratament. Com a showman, li ha faltat carisma i no fer-se tan pesat amb el tema de l'Iber.
Només començar a tocar el Senior una d'elles se n'ha anat cap a les primeres files i la resta ens hem quedat a la rereguarda gaudint de l'espectacle i dels seus comentaris crus i barroers sobre les fetes i desfetes del PP.
L'endemà, després de llevar-me tard hem dinat una miqueta i, just a l'hora del sol, he anat a descobrir la ciutat. Fora de quatre llocs, quatre racons -i religiosos- no he trobat gens d'encant al centre de València. No em feu massa cas perquè estic segur que qualsevol Valencià em pot rebatre qualsevol argumentació que intenti fer jo amb quatre paraules seves. Estic segur que per temps o per mala informació no he vist el millor de València, però aquest és el meu viatge i així l'he viscut.
