dilluns, 1 de juliol del 2013

Neix una nova aventura.

Acabem d'entrar al juliol, inici de l'estiu per la gent amb sort, i aquí comença una nova aventura. Aquest estiu bufen aires de canvis a la meva vida, bufen fort per endur-se tot allò sobrer i cimentar aquelles coses que em defineixen. Seran uns canvis a tots nivells, tant verticals com horitzontals. Serà un vent que m'empentarà cap a un nou estat.
Tot bon canvi necessita d'alguns factors. Sempre que he volgut canviar aspectes de la meva vida o persona he tendit a mirar-me el melic. A aïllar-me, a fer la meva, a escoltar-me, a fer camí i no m'ha anat del tot malament (que he de dir jo?) M'ha servit per afrontar molts reptes i adonar-me de l'autosuficiència de l'ésser humà. Tot i així, la meva vida encara balla, hi ha alguna pota que no acaba de tocar a terra i és que he descuidat molt la part social, almenys la més propera. Família i amics sempre s'han ressentit dels meus girs místics i aventurers. Aquesta vegada tampoc me'ls enduc a la motxilla, però el que vull fer diferent aquesta vegada és el fet de no sacrificar la comunicació. Aquest blog servirà per mantenir-los al corrent del meu dia a dia i aquells moments de pau i reflexió espero dedicar-los a escoltar les seves veus i consells. Arribar per festa major, cremar-ho tot i deixar aquells detalls que m'hagin de servir per evolucionar.
L'idea és senzilla, amb simbologia i tot un repte, tres trets potents que defineixen moltes altres gestes. Tant meves com d'altre gent. La senzillesa es troba en la definició mateixa: 45 dies recorrent la costa peninsular en bici. No costa gaire d'entendre, oi? La simbologia es troba en l'actualitat política: Un comiat, un recorregut per una frontera natural que sempre ha existit i que aglutina unes terres que han anat canviant de colors i que, esperem que aviat, acceptin un altre canvi. Rere el símbol hi ha l'esperança del naixement d'un nou estat el proper 2014. I el repte està més que clar: El pla de ruta consta de 35 etapes de 100-200 km cadascuna, deu dies de descans a repartir i molts dubtes de si aguantaran les cames, la set o la bici. "No ase falta desir nada mas!"
El tret de sortida es preveu el dia 15 d'aquest més i fins llavors la feina està clara: Anar concretant les incerteses a tenir en compte i buscar la manera de solucionar-les el més aviat millor. A dia d'avui tinc clares les etapes i... I no tinc clar si arribaré, on dormiré, com ho pagaré i ni si arribarà a temps la bici. Ja ho veieu, tot està a punt!