Mojacar

Segon dia sense poder gaudir de Couchsurfing. Això si, negociant una mica he aconseguit el mateix preu que la nit anterior, però no pas la mateixa qualitat. Aquí dalt a Mojacar tot és més tranquil, més blanc, més pur i per tant, l'hostal és preciós. El porta una parella francesa i després de moltes reformes els ha quedat un hotel amb molta classe i personalitat. Els detalls molt ben cuidats i un tracte immillorable.

En despertar-me amb el mòbil a la mà i un missatge a mig escriure he mirat l'horta que marcava i m'ha dit que havia dormit gairebé dues hores i que ja era segur -el sol ja estava prou baix- sortir a inspeccionar la ciutat. M'he perdut amunt i avall pels carrers estrets amb tots els murs i cases pintades de blanc. Tot molt tranquil i la poca gent amb la qual m'he creuat han passat sense fer soroll, com de puntetes. Després de fer algunes fotos he trobat un carrer ple de graons que pujaven serpentejant per entre el laberint de cases. No me n'he pogut estar de seguir-les. No ha estat el primer carrer d'escales, però aquest tenia alguna cosa que em cridava. Tot pujant he trobat molts racons interessants: un graó amb vistes que et convida en a seure i respirar, un amb perfums que venien de les flors que farien els terrats, un d'abandonat que et temptava d'entrar-hi a investigar i un de poètic que ho tenia tot i on no me n'he pogut estar de trucar a l'Izaro per compartir-lo amb ella. Seguint aquella col·lecció de graons he arribat a la terrassa del castell. El punt més alt del poble, des d'on es pot veure tot. Unes vistes privilegiades de tota la costa i la plana als peus de la muntanya, un bon indret per meditar si no for perquè l'has de compartir amb els quatre turistes que queden a aquelles hores. Per sort, la resta han baixat després de dinar a acabar d'aprofitar la platja.

Al tornar a l'hostal he pujat a la terrassa, disposat a escriure una mica i m'he trobat a la mestressa amb la seva filla de mesos. La conversa de seguida s'ha tornat planera i fluida i jo m'he trobat amb la nena en braços. Ella ensenyant-me que a la tarda han anat a casa d'uns amics i que la nena ja ha provat el que és nedar a la piscina i jo pensant en què vaig molt endarrerit en això d'escriure, però la conversa ha pogut amb mi i quan han arribat el treballador i una amiga francesa ja he abandonat la idea de posar-me al dia. M'han convidat a sopar amb ells quan ja portàvem unes quantes cerveses i sota l'expectativa de menjar creps d'urna francesa he acceptat gustosament. I després d'un parell de salades i una última de dolça per acabar de rebentar encara han proposat d'anar a fer un mojito. Aquí és on he vist la meva entrada i m'he ofert a fer-los jo. Quatre mojitos? Ara mateix!

En definitiva, un altre dia perfecte coneixent gent nova, però sense atrapar la feina ni anar a dormir d'hora. Ai demà!