Tarragona

Un cop arribat a la ciutat i després d'un descans més que merescut he tret la llibreta on vaig apuntant les dades de contacte dels membres de Couchsurfing. Amb poca bateria al mòbil m'he afanyat a enviar un missatge i a trobar l'adreça. Viuen al barri antic, dintre muralles i de camí cap allà ja he descobert les restes del circ romà i la imponent catedral. Al costat del seu pis hi ha una placeta on he aparcat la bici, m'he assegut a l'ombra i m'he posat a escriure la crònica de la primera etapa. L'heu seguit ampliant en estones mortes i no l'he acabat fins ja entrada la matinada i m'he posat a dormir.

Al cap de poc de fer-me meva la plaça m'han trobat i hem pujat al pis on, abans de dutxar-me, he quedat sorprès pel bon gust en la decoració.

Tot molt ben conjuntat i una riquesa de detalls que t'obliguen a mirar cada racó una segona i tercera vegada. Un cop dutxat hem dinat en família i, evidentment, en això també estaven cridats tots els detalls. Mentre dinàvem m'he assabentat que l'artista és ell i el cuiner també, però això ja ho havia vist abans.

Les dues noies txeques que ocupen l'habitació han arribat que ja acabàvem. I nosaltres pensant que encara dormien de la nit anterior.

Tip i satisfet m'he fusionat amb el sofà i el mòbil. Temps per descansar i posar-se al dia. No ha fet falta més que un comentari sobre la intenció d'anar a investigar la ciutat perquè ella em desplegués un mapa de la ciutat i agafant tres marcadors de diferents colors i a una velocitat digne d'aquells que ho tenen ben après i entrenat; m'ha marcat tots aquells racons que ha cregut que podrien captar la meva atenció. Seguidament, ella ha marxat a cuidar els seus nebots i les noies han fet camí cap a la platja. Nosaltres hem fet una mica de meandres i hem baixat a fer un cafè.

Amb el mapa desplegat i sense intentar dissimular la cara de turista que se't queda, he dibuixat amb la mirada una hipotètica ruta per tal de veure-ho tot de la manera més eficient.

Mai és així, i després de perdre'm un grapat de vegades m'he trobat davant d'un aparador de sabates amb mil cartells d'ofertes. El barri era humil, ple de tallers de reparació i botigues petites de queviures. Així doncs, he entrat i m'he firat! Per fi ja sóc l'orgullós propietari d'un parell de menorquines -hechas en España-. Una cosa menys a la llista.

Caminant he arribat fins al poble pesquer de El Serrallo on eren festes i estava tot ben engalanat. He tornat seguint el port i m'he trobat bloquejat per les vies del tren que m'han fet tornar enrere. Ja altra vegada al barri antic m'ha arribat un missatge d'ell dient-me de trobar-nos.

Al cap de res ha arribat allà on era jo i hem tornat cap a casa seva. Les noies ja hi eres, ben vermelles -naturalment- i de seguida ha arribat ella, sopar els cinc i ja s'ha fet notori els senyals de cansament. Primer una de les noies txeques que ha tornat per fer la foto de grup, després ja han marxat les dues cap a l'habitació, ella s'ha justificat dient que els nens l'havien esgotat, ell l'ha seguit al cap d'uns minuts i m'he quedat sol a la sala. Tot tranquil. He aprofitat per posar-me sota la dutxa amb l'aigua freda activant-me el cos i he preparat les coses per l'endemà.

El despertador està programat a les cinc del matí.