El primer dia ha passat ràpid. Arribant tard i cansat per la pujada de seguida se m'ha fet fosc i un cop fet el ritual de dutxar-me i familiaritzar-me amb el nou espai només m'ha donat temps a anar a comprar alguna cosa per sopar i fer-li de croissants a un pobre home que anava com una cuba. Carregat com una mula i amb el centre de gravetat tres passes per davant seu l'he ajudat a arribar a la parada del bus. He trobat un lloc tranquil al parc on m'he assegut a menjar i a escriure una mica més de les vivències viscudes.
Al matí següent tot han estat presses. M'he llevat tard, sobre les set, i patia per no trobar entrades per visitar l'Alhambra. Gairabé fent marxa he pujat fins a la taquilla i pel camí m'he trobat una dotzena de persones més amb les dents i cul apretats i amb la mirada fixe a un punt imprecís de dalt de la pujada. Han estat uns moments de nervis fins arribar a dalt on en comparar la cua que hi havia i el cartell lluminós que anuncia les entrades que resten per vendre he respirat alleujat i cansat - i és que fresc, fresc ja no ho estic a aquestes alçades- quan m'ha arribat el torn he tingut, gairabé, una conversa filosòfics amb la taquillera per tal d'escollir la millor opció d'entrades per tal de gaudir al màxim de la visita als jardins i Palamós. M'he acabat decantant per l'entrada de dia als jardins i deixar els palaus per quan es fes fosc.
Motxilla a l'esquena i càmera (mòbil) en ma m'he endinsat en aquest món fantàstic creat per l'esbarjo de magnants de tota mena i arreglat, ara, per turistes de tota condició. Els jardins, n'estic segur, floreixen més que mai i els palaus, tot i no ser habitats ni gaudir de la vida que han vist en èpoques passades, conserven una magestuoasitat que encandila a tot aquell que entra per les seves portes i recorre els seus patis i cambres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada